Aquest curs en fa 40 que vaig començar a fer de mestra. De ser-ne, potser ja ho vaig sentir temps abans mentre estudiava i encara sento aquesta mateixa vocació, que concreta la diferència entre el SER i el FER. I me'n sento també ara de mestra, estant de baixa, temps que em permet també de reflexionar-hi i compartir-ho.
Resulta que fent endreces vaig trobar les llibretes que vaig escriure com un diari en els meus primers anys de mestra. Quina il.lusió! "Buscando en el baúl de los recuerdos uh uh uuh.." trobes tresors oblidats que sovint et reafirmen que tot i el pas dels anys, el teu SER es manté intacte.
Un dia compartiré les primeres pàgines d'aquest diari que va començar un 11 de setembre de 1980, a pocs dies de trobar-me amb els meus primers alumnes i compartint ja vida d'escola amb els companys de claustre.
Però avui vull compartir el final. Les últimes paraules d'aquest diari que es va acabar quan la llibreta no va tenir més fulls:
"La llibreta s'ha acabat. Aquí acaba una etapa i en comença una altra. Acabo escrivint així de confosa tal com he començat però demà comença un nou dia i en dono gràcies. Gràcies per aquesta bonica llibreta que aquí i avui s'acaba i que ha estat estimada companya d'aquest meu primer any de mestra. No l'oblidaré i m'ajudarà molt, molt sovint. Gràcies!! Demà és el primer dia del nou curs, el meu segon curs, i ara em sembla que no sé què tinc de fer. Possiblement em sortirà com el curs passat: inseguretat, massa llibertat i, al segon dia, disbauxa. O potser no. Potser m'haurà servit de molt tot un any d'experiència. Amb tot, amb els fracassos i els descoratjaments, sé que he après moltes coses i no em penedeixo de res. Perquè els meus infants m'estimaren i ells em feren feliç. Va ser tot nou per a mi i segur que en aquest segon any m'adonaré quant he après de la "novatada". I mica en mica em sortiran les coses més bé."
Això ho vaig escriure el 13 de setembre de 1981, a pocs dies de començar el 2n curs de mestra.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada