Mirant la bonica "posada en escena" que l'amiga Carme ha triat per estrenar el nostre blog, em fa pensar en el goig que sentim quan mirem, llegim, coses belles. No trobeu que ens alimenta l'ànima admirar la bellesa en les seves múltiples manifestacions? Jo crec que sí, perquè un impacte emocional el rebem, d' entrada, a través dels sentits. I en aquest cas, la vista, ens ofereix -amb tota la seva magnitud- apreciar allò estètic que ens meravella i que flassss... va de dret, endins nostre, i ens fa experimentar tot un reguitzell d'emocions: alegria o tristesa, inquietud o tranquilitat... i sentiments: goig, benestar, amor, tendresa... Doncs, això, volia expressar en paraules, el goig i escalf que he sentit admirant el bell text i les imatges belles que tu, Carme, ens has regalat -amb tan bon gust- per encetar el nostre blog. Gràcies! 😍😊
Ara que la política s’ha apoderat de les nostres vides, ara que hem esdevingut ciutadans obsedits per la llibertat, ara és el moment de dir, amb Schiller, que només la bellesa ens salvarà.
ResponEliminaSom-hi!
I que la bellesa més sublim de totes és la que emergeix del fons profund dels nostres cors. La que ens fa humanament autèntics perquè com bé va dir-nos A.de Sant-Exupéry, "Només hi veiem bé amb el cor, l'essencial és invisible als ulls".
ResponElimina